Els Estornells I

Tothom la va buscant;

tothom la va patint;

malgrat la seva duresa;

malgrat la seva crueltat;

malgrat el seu amor;

malgrat el seu dolor.

No tens límits

en la teva tendresa,

i per això tothom t'estima.

Tothom et venera.

Perquè Estimar és protegir-te,

estimar és donar-te tot el que hom pot tenir.

I és que no hi haurà tria quan arribi l'hivern fred.

Res, et penses que no hi ha res allà fora,

Res, de moment,

només potser enfocar.

Posar-hi l'ull, posar l'ull en moviment,

per poder descobrir

quin és el millor moment.

Et penses que no hi ha res que no sigui

viure per res i per a no res,

la veritat és que qualsevol certesa

pot, pot ser un bon retrat

que conté i resa

al seu propi relat.

La sospita és allò que sents,

de vegades, allò per descobrir,

que només potser és la por.

Estranya, estranya nena de front blanc.

Res, no hi ha res allà fora,

res de moment.

Preguntar-te si ets útil és el que compta,

útil en aquesta vida curta,

quan al capdavall la certesa és saber mirar.

Mira, com és de transitat el llindar,

sortir o bé entrar.

Res allà fora.

Res de moment.

Hi ha un conte a dins d'un llibre

ple d'arbres fruiters,

de rius de mel i camps florits.

Hi viu un narrador de cels blaus,

d'indrets assolellats,

i de cims per volar.

Ell entra en tu

pujant cap al món,

on la vida allà és un infern.

Baixa.

Al llibre.

Al paradís per descobrir.

D'on reconquerir visions

d'un estany d'aigües cristal·lines,

d'aigües fredes i cims nevats.

I em van parlar d'un camí que baixava

fins a la vall, fins a la vall de l'alegria,

d'una humanitat sempre feliç.

Feliç de collir el fruit de la Terra;

feliç d'estimar i feliç de ser estimada,

i de poder resar davant d'un xiprer fosc.

De no tenir por a la mort

somiar amb la vida a mans plenes.

Em van parlar d'un Paradís.

que algun dia vindrà,

vessant

del més dolç que s'hagi viscut mai.

Sempre que arriben els regnes dels cels

hi ha senyals a dins de la roda,

pugen els estrategs, els lladres i les guerres.

S'arremolinen el caos i la glòria,

odien a mort els pobres de la Terra;

sempre són monstres a totes hores.

Fanàtics.

Esperit.

Vells i Nous mons.

Rebenten paraules violades,

després ve el salvador i messies de l'estupidesa,

estimant germans i odiant fantasmes.

Vestits d'humilitat.

Jo podria descobrir quina és la seva naturalesa:

Fa mal assistir al seu lamentable escarni.

Ells anuncien l'extermini de tot allò divers,

ballen d'alegria davant la sang dels altres,

doctes en l'ús recargolat dels mots.

A tu, adorador de l'únicament teu,

sibarita de l'insult i el menyspreu,

ostentador de l'ostentació.

Per no dir quant pots arribar a odiar.

Davant la mort de les dues-centes nenes,

què em respons?

S'anava anunciant

a la pantalla de totes les televisions:

El Monstre és la Guerra!