Circa Stellas I

El món habitat

No és pas tota la terra

Sinó la franja

On el cel es deixa veure

No vivim al mig de res

Vivim en una relació

Entre el que puja

I el que s'amaga

Entre l'horitzó que ens limita

Tot indret és una orientació

És ocupar un arc

Un interval del moviment del cel

Cada pas, una posició a l'esfera

No es defineix pas per les fronteres

Sinó pels ritmes del cel que pot viure

Mirar és mesurar

Caminar és situar-se

Existir és compartir un bocí de cosmos

I la volta que va girant

I totes aquelles estrelles

Que recorren l'equador

Passen pel zenit

De qui fa vida

Sota aquest paral·lel

Totes es veuen

Nèixer i pondre's

Com els pols de l'esfera

Descansen a l'horitzó

Cap paral·lel no dibuixa

Un cercle sempre visible

O sempre amagat

I cap meridià

No queda estroncat

Tots es mostren sencers

Partits per la meitat

Per aquest pla immòbil

No hi ha cap centre fix

Sinó una línia que reparteix

La llum i la nit amb justícia

El caminant no s'atura

Sap que cada pas canvia

La inclinació del cel

Que tirar cap al nord

És aixecar el pol

I enfonsar les constel·lacions del sud

Que no hi ha distància neutra

Sinó una transformació contínua

D'allò que es veu

L'horitzó és un límit

Però també un llindar

Que es mou amb nosaltres

Cada racó de món

És una manera de mirar l'esfera

Un angle particular

Una perspectiva que no exhaureix

La totalitat del cel

Sinó que la desplega en el temps

I nosaltres, que anem fent camí

Entre dalt i baix

Som la mesura mòbil

D'una esfera que no para mai

De girar sobre si mateixa

Oferint a cada pas

Una nova disposició

D'estrelles que neixen

I estrelles que s'apaguen

En el límit sempre canviant

Del nostre propi

Horitzó